Tàrtar de salmó i carpaccio
Carpaccio
Es desconeix l’origen d’aquest plat, encara que hi ha alguns autors, que el situen a mitjans del segle XX. En Harry’s, un bar aleshores de Venècia, hi va anar una amiga del cuiner, li va demanar un plat de carn elaborat amb carn crua, per prescripció del seu metge, a fi de, poguè vèncer, la deficiència de ferro que havien trobat, a causa d’una anèmia persistent que sofria. Es creu, que va prendre el nom de carpaccio, gràcies a la seva similitud de colors vermells i grocs, presents en els quadres del pintor Vittore Carpaccio, que li dóna la carn i el formatge.
Talls fins de carn o peix, crustacis, verdures o fruita tallats ben fins, amanits amb vinagretes, verdures avinagrades, mostasses o altres espècies, amb la incorporació de formatge si sé, es cau.
Tàrtar
Diuen que els genets de l’Emperador Gengis Kan, en les seves corredories, durant les guerres, es posaven un tros de carn seca o no…, sota el seient de la muntura del cavall, a fi que, mentre galopaven, els continuats retrucs de la sella amb la carn feien que a l’hora de menjar-la fos més tendra.
Què és i com es fa
Nom què és dòna a la manera de tallar a ganivet en daus petits, qualsevol tros de carn (millor si és una bona peça i de qualitat), peix, fruita o verdura. D’una grandària no més grossa de tres o quatre mil-límetres, adobat en un medi àcid, com el vinagre, sucs de cítrics, oli, mostassa, verdures avinagrades com tàperes, cogombres, altres espècies com, Tabasco, salsa Perryn’s, soia i rovell d’ou cru o curat amb sal.